LA NOSTRA HISTÒRIA

Els gegants de la vila de La Bisbal tenen una història més o menys singular, original i semblant a altres poblacions d’arreu. L’origen de la construcció de gegants cal cercar-los en els elements emblemàtics de viles i ciutats amb prou importància i recursos per tenir-ne. La seva construcció era encarregada pels Consells Municipals dels nuclis urbans. Amb això podem avançar que La Bisbal ja en tenia al segle XVII més concretament per l’any 1620 tot i que no se’n té noticies ni documentacions existents actualment. La història dels gegants va lligada també a la llegenda. Pel que fa a la Bisbal diuen que en un any de fam i males collites el consell municipal de La Bisbal va comprar una parella de gegants al poble de Vulpellac per un parell de sacs de fesols (la quantitat de fesols varia segons la font). Aquesta parella va ser batejada com “els Fesolers”. A primera vista pot semblar una història molt bonica per explicar els orígens dels Fesolers però hi ha varis punts on flaqueja. Primer de tot es dubta que Vulpellac sent un poble molt petit tingués gegants. En tot cas el més raonable seria que un constructor del poble els hagués fet i el Consell Municipal els hagués adquirit pagant en espècies o equivalent als fesols que conta la llegenda. Arribem al segle XX, sembla que els gegants s’han conservat igual segons una fotografia de l’any 1902.
L’any 1905 es van haver de reformar pel professor Joan Coromina de l’escola de Belles Arts ja que pesaven massa i els geganters no els volien portar. A part d’alleugerir-los va canviar a la gegantessa la el vestit que havia utilitzat fins el moment pel d’una dama medieval i el cap cofat per un alt cucurull (tros de cartró de forma cònica amb vels i teles penjant) intentant dotar-los de més categoria social. Al cap d’uns anys, el 1925, es van haver de tornar a reformar. Era l’època del mandat de Primo de Rivera que volia espanyolitzar Catalunya fins i tot en el més popular. Per això l’Ajuntament va manar a Francesc Sala, un altre professor de l’escola de Belles Arts, que els abillés com a Reis Catòlics simbolitzant la “Unidad de España”, tot i que Espanya no es va unificar fins al 1714 i els vestits dels gegants representaven èpoques més antigues, però bé. L’escultor va aprofitar l’oportunitat de remodelació per reduir-los la talla. Aquest fet va provocar les rialles de la gent, donat que ell era un home baixet. A partir d’aquest moment els gegants van passar a anomenar-se Ferran II, de Catalunya-Aragó, i Isabel I, de Castella-Lleó. I així fins els anys 60.
L’any 1953 a l’Escola de Belles Arts es van començar una nova parella de gegants, “els Perses”, construïts per una colla d’alumnes dirigits pel professor Joan Turbau. Es desconeix qui els va encarregar ni qui els va pagar, el més provable és que fos l’Ajuntament. No cal dir que la parella de gegants representava uns nobles perses; ell abillat amb una túnica vermella enrivetada i capa de franges blanques i taronges, cinturó de cuir (on consta la data de construcció), turbant verd amb corona al cap, simitarra i ceptre reial; ella amb túnica verda, capa blanca amb estampat daurat i turbant verd al cap, amb un ram a la mà esquerra. M’agradaria ressaltar que els cabells de la geganta i el bigoti del gegant, que eren de cabell autèntic, van ser fets pel meu besavi per part d’àvia, Santiago Martinell, un home que feia una mica de tot en una botiga de queviures al carrer ample i el qual li agradava participar en accions del poble. Aquesta parella ha sobreviscut fins l’actualitat no sense petits canvis en la roba ja que tenen més de 50 anys. Ha estat aquest estiu del 2013 quan s’ha fet la primera part d’una remodelació del vestuari (capes i corones) ja que amb el pas dels anys la roba s’ha anat desgastant i descolorint. La segona part de la remodelació es farà l’estiu següent amb el canvi total de les túniques i els seus decorats. La remodelació ha estat promoguda per la colla i el preu, uns 6000 euros, seran pagats per l’Ajuntament ja que els gegants són de la seva propietat. Les dues parelles de gegants van sortir conjuntament en els diferents actes de a vila fins els anys 60, any en què l’Ajuntament va vendre els Fesolers a un antiquari que posteriorment es diu que aquest els va vendre a Salvador Dalí que es rumoreja que al seu moment els va cremar.

ACBE / Col·lecció Jordi Frigola / Autor: desconegut / Els Perses i els Fesolers al Pont Nou / Any: desconegut

ACTUALITAT DE LA COLLA

L’any 1996 és l’any en què es constitueix la colla gegantera de La Bisbal d’Empordà encarregats de portar els gegants arreu, vetllar-los i divulgar i mantenir la cultura i tradició gegantera. La colla va fer construir la rèplica dels Fesolers al taller Ventura i Hosta de Navata a partir d’una fotografia antiga (pàg. 13). També van heretar del grup de teatre dissolt Paufila un capgròs, construït l’any 1982, que es va arribar a convertir en la Rigoberta, la geganta més representativa de la colla a causa de la seva divertida forma de ruixar pel pit a la gent. La colla va encarregar una gegantona al taller de Navata, que es va estrenar per la Festa Major de l’any 1999. És la geganta de les noies de la colla i va ser batejada com a Rufina en honor de la patrona dels terrissaires, Sta. Rufina. Cal tenir en compte que es va voler divulgar així la tradició ceramista de la vila. Els Perses eren i són propietat de l’Ajuntament però no treu lloc a que la colla té permís per treure’ls i portar-los quan volen.